Ara fa deu anys, KOP vam donar el nostre primer concert. I ara, continuem sense baixar la guàrdia, combatint l’anestesia per travessar les fronteres del conformisme. Un altre KOP; igual de coherents i formant part de les propostes i de les protestes, potenciant les alternatives i la solidaritat fins a la victòria sempre.

Mai no ens podràn mai més callar, vàrem cridar a la nostra ofensiva l’any 2001, i ara, precisament ara, que sembla que alçar la veu sigui un acte de dissidència en un estat que aspira a controlar fins i tot els nostres pensaments, tornem a aixecar la barricada des de la gira Sols el poble salva al poble. Ara que tot està tan ple de realistes que potser somniar es converteix en una freqüència insurgent contra l’homogenitat del pensament únic. I ara, sobre tot ara, que els racons de la nostra terra s’omplen amb torxes solidàries per vèncer la foscor.

La nostra veu, carregada d’una identitat basada en la guerrilla de la comunicació, les lluites populars, i les arrels culturals, seguirà allunyada de la burocratització institucional i dels valors de mercat sentint-se part d’aquest subjecte social que sempre respira en revolta constant. Una geografia de resistències. Una trinxera contra l’amnesia. Una resposta plural. Perquè la lluita continua. Fins a la victòria sempre.

VISCA LA TERRA ! ! ! ! ! ! ! !


Hace 10 años que KOP dio su primer concierto. Y ahora continuamos sin bajar la guardia, igual de coherentes y formando parte de las propuestas y de las protestas, potenciando las alternativas y la solidaridad hasta la victoria siempre.

Nunca nos podrán callar gritamos en la Ofensiva del 2001 y ahora, precisamente ahora, que parece que alzar la voz sea un acto de disidencia volvemos a levantar la barricada.

Nuestra voz, cargada de una identidad basada en la Guerrilla de la comunicación, seguirá alejada de la burocratización institucional sintiéndose parte de este sujeto social que siempre respira en agitación constante. Una geografía de resistencias. Una respuesta plural. Porque la lucha continua.

Hasta la victoria siempre ! ! ! ! ! ! ! !


Orain 10 urte KOPek bere lehen kontzertua eman zuen. Eta uneotan borrokan darraigu, anestesia borrokatuz konformismoaren mugak gainditzeko. Lehen bezain koherente eta proposamen zein protesten parte izanik alternatibak eta elkartasuna sustatuz behin eta berriro, irabazi arte.

Gure 2001eko ofentsiban inoiz ez gintuztela isilduko aldarrikatu genuen eta, gaur egun, noiz ahotsa altxatzea disidentzia ekimen bat dela ematen duen estatu batean non gure pentsamoldea bederen kontrolpean izan nahi duten, Bakarrik herriak salba dezake herria biratik barrikada eraikitzen hasiak gara berriro ere. Orain, errealistaz lepo dagoen une honetan, amets egitea ere pentsamendu bakarraren homogeneotasunaren aurkako frekuentzia matxinatua bihur daitekeenean. Eta orain, batez ere orain, gure herrialdearen zokoak iluntasuna gainditzeko elkartasun zuziaz betetzen direnean.

Gure ahotsak, komunikazioaren gerrillan, herri borroketan eta sustrai kulturaletan oinarrituriko nortasunaz beteta, burokratizazio instituzionaletik eta merkatuaren baloretatik urrun jarraituko du, beti matxinada iraunkorrean arnasten duen gizarte subjektu honen parte izanik. Erresistentzien geografia bat. Amnesiaren aurkako lubakia. Erantzun plurala. Borrokak iraunen duelako. Jo ta ke irabazi arte.

GORA HERRIA ! ! ! ! ! ! ! !


Ten years ago, KOP placed its first show. And now, we keep on without lowering our guard, fighting the anaesthetic to get through the borders of conformity. Again, with the same coherence and belonging to proposals an protests, fostering alternatives and solidarity until the final victory.

You won’t be able to shut up our mouths again, we shouted in our offensive in 2001, and now, specially right now, when rising the voice looks as an act of dissidence in a state aiming to control even our thoughts and ideas, we rise the barricade again since the tour Sols el poble salva el poble (Just the people saves the people). Now that everywhere is so plenty of realistic people that maybe dreaming becomes an insurgent frequency against the homogeneity of the unique thinking. And now, specially now, that the corners of our all our land are lit by torches of solidarity to beat the darkness.

Our voice, loaded by an identity based upon the communication guerrilla, popular fights and cultural roots, will keep far away from the institutional bureaucracy and the market values, belonging to this social subject that always breathes in a constant revolt. A geography of resistances. A trench against amnesia. A plural response. Because the fight keeps on. Until the final victory, hasta la victoria siempre.

VISCA LA TERRA!!!!!!!!!!!!